Evangeli segons Lluc 11


    1 Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:
—Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.

    2 Ell els digué:
—Quan pregueu, digueu:
Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.

    3 Dona’ns cada dia el pa que necessitem;
    4 perdona els nostres pecats,
que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès,
i no permetis que caiguem en la temptació.

    5 I els digué encara:
—Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans,
6 que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”, 7 segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.” 8 Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
    9 »I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. 10 Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. 11 Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? 12 I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? 13 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.

Evangeli segons Lluc 11